El conjunt de l’Urgell guanya al Viladecans, que feia més de vint jornades que estava invicte, i lidera la Primera Catalana juntament amb el Balaguer i el Catllar 

Josep Canosa

Molt important la victòria del Tàrrega per 1-2 al camp del sempre complicat Viladecans, que feia més de vint jornades que estava invicte, cosa que dóna encara més importància als tres punts. Un Tàrrega que va tenir el partit controlat en tot moment i que va jugar de forma molt seriosa. Els de l’Urgell només van patir pel resultat als últims minuts amb l’1-2. 

Un partit que es presentava, a priori, força complicat. La primera part va ser de domini altern. En alguns moments semblava més un partit de pretemporada que un de lliga per la poca intensitat mostrada pels dos equips. Joel va salvar la primera ocasió al minut 8. Després va arribar la jugada del 0-1, molt protestada pels local,q ue van reclamar fora de joc. L’àrbitre va deixar seguir i Esteve, de tacó, va batre el porter local i va fer el 0-1 al minut 12. Va ser un gol determinant, perquè va fer jugar al Tàrrega amb la tranquil•litat necessària per tirar endavant el partit. Montoya, va obligar a lluir-se a Joel al minut 25. Abans d’anar al decans, Pacheco va relliscar i la jugada gairebé va acabar amb l’empat. 

La segona part va començar de manera molt semblant a la primera. Rafa va fer una jugada personal que va acabar en penal a favor. El mateix Rafa no va perdonar i va fer el 0-2 al minut 56. El Tàrrega va defensar bé el marcador i el Viladecans només va inquietar Joel al minut 73, sense més conseqüències. Cal destacar també el debut de la jove promesa Saife al minut 75. 

Carballo, al minut 86, va ser expulsat per protestar una falta i això va fer que els últims 9 minuts de partit fossin de molt patiment. Lerin, de fort xut des de fora de l’àrea al mnut 90, va posar l’emoció al partit, fent l’1-2. 

El Tàrrega es posa colíder i a esperar el proper partit a casa enfront el Jesús i Maria, equip nou en la categoria.

Dos gols del jugador local en els últims minuts donen la victòria a la U.E. Tàrrega 

Francesc Gasull / Josep Canosa

La U.E. Tàrrega es va imposar amb dificultat al Marianao en un partit travat i amb escasses ocasions clares de gol (2-0). El primer temps va ser tan insuls com anodí, amb un joc molt poc fluid per part dels dos conjunts i amb ocasions de gol que apareixien amb comptagotes. Les accions ofensives més destacables del Tàrrega a la primera meitat van ser una falta directa de Carballo que se'n va anar fora per molt poc (15'), un córner que es va passejar per davant de l'àrea del Marianao sense trobar rematador (16') i un tret de Vendrell que no va veure porteria, en el minut 32. 

Per part dels visitants, l'ocasió més clara la van tindre en el minut 39, quan el porter local Joel Mur va evitar que el Marianao es posés al davant en el marcador amb una gran intervenció. Amb el resultat inicial de 0-0 es va arribar al final dels primers 45 minuts. 

A la represa, el duel va seguir amb la mateixa tònica fins que, en el minut 69, Ricky va veure la targeta roja directa quan el col•legiat es va adonar d'una agressió duta a terme pel jugador visitant i amb el local Delgado com a víctima. El Marianao, amb un jugador menys, va decidir tancar-se al darrere a l'espera de poder fer algun contraatac. Això va propiciar que el Tàrrega aconseguís el domini del centre del camp i va començar a sentir-se més còmode sobre el terreny de joc, una cosa que no havia passat en cap moment des del xiulet inicial. 

En el minut 77, Vendrell a punt va estar d'inaugurar el marcador, però la rematada va ser desviada a córner pel porter visitant. El davanter local no va perdonar en la seua següent acció i, aprofitant una pilota que va quedar morta a l'àrea rival, va marcar el primer gol del partit en el minut 82 (1-0). 

La U.E. Tàrrega, lluny de conformar-se amb la victòria per la mínima i tancar-se al darrere per salvaguardar els punts, va continuar atacant fins a l'últim minut a la recerca del gol que sentenciés definitivament el partit. L’anhela’t gol va arribar en el minut 89 quan, de nou, Vendrell va perforar les xarxes de la porteria visitant al finalitzar una gran jugada col•lectiva del conjunt blaugrana (2-0). 

Gràcies a la victòria per 2-0 obtinguda a casa davant del Marianao, i després de l'empat aconseguit en la primera jornada al feu del Vilanova (1-1), el Tàrrega se situa en la sisena posició de la taula classificatòria del grup II de Primera Catalana, empatat a 4 punts amb Horta, Martinenc, Catllar i Viladecans. Precisament, aquest últim conjunt serà el que rebrà al seu feu el Tàrrega en la següent jornada.

El líder de la categoria és el Balaguer, que suma 6 punts gràcies a haver aconseguit dos victòries en les dos primeres jornades de Lliga.

L’afluència de gent a les oficines del Camp d’Esports ha estat constant aquesta primera tarda 

El Lleida Esportiu ha donat el tret sortida a la campanya de socis 2013-2014 aquest dimarts a la tarda a les oficines del Camp d’Esports. Durant tota la tarda s’ha registrat una afluència contínua de gent que ha vingut a recollir el seu abonament de temporada. Han estat molts els socis que han volgut donar el seu suport des del començament de la campanya que porta per lema ‘Lleida no es rendeix’.

Els primers socis abonats han volgut aprofitar la iniciativa del Lleida Esportiu que regalaà una bufanda als 100 primers seguidors que retirin el seu abonament per al curs 2013-2014. 

El responsable de l’àrea social, Òscar Sarramia, ha destacat que “és positiu que la gent hagi vingut amb ganes ja des del primer dia. Tots volem que la nova temporada ja comenci”. Per la seva banda, David Freixes, també responsable de l’àrea social, ha comentat que “el record de la gran temporada passada encara està present i els socis demostren que volen més, que són ambiciosos, com nosaltres”. A més, Freixes ha afegit que “s’està recuperant el sentiment de ser del Lleida com a valor afegit dels lleidatans”.

El conjunt blau va encaixar l’empat al minut 87 i això l’obliga a marcar en terres andaluses. El Camp d’Esports va enregistrar un altre rècord d’assistència amb 10.896 espectadors 

El Lleida Esportiu no va poder passar de l’empat a un gol contra el Jaén en el partit d’anada de la segona eliminatòria per pujar a Segona Divisió A disputat ahir al Camp d’Esports. Els dos equips es van repartir el domini dels 90 minuts i tot s'haurà de resoldre en terres andaluses. El Lleida va dominar la primera part. Va assetjar la porteria de Toni García durant quaranta minuts i es va avançar amb un bon gol de Mata (1-0). En la segona meitat, tot el contrari. El Jaén va començar a tocar la pilota i va dominar al seu rival. Arribant al final del partit, Montes va agafar una pilota morta dins de l'àrea per marcar un gol que dóna molt aire al seu equip per afrontar la volta a l'estadi de La Victoria.Els lleidatans viatgen amb l'obligació de marcar. Només els hi val la victòria o l'empat a més de dos gols. 

El duel va començar amb moltes imprecisions per part dels dos conjunts. El Lleida va saber aprofitar millor els primers compassos i va agafar el control del partit. El visitant Machado va crear la primera aproximació del matx, amb una rematada de cap que va sortir alta. Al minut 10, Jorge Miramón va respondre amb un xut perillós que va acabar en servei de cantonada després d’impactar en un rival. 

Al minut 17, el lleidatà Jesús Imaz va provar sort des de lluny, però la pilota es va perdre per línia de fons. Posteriorment, al minut 21, una passada en profunditat, en una acció molt ràpida, va sorprendre a la defensa andalusa i va deixar al local Mata sol davant de García. El madrileny va deixar enrere al porter i va obrir la llauna per als lleidatans (1-0). El guió es complia rigorosament, el Lleida havia aconseguit obrir el marcador. No es van conformar els locals, que van seguir creant perill. Pere Milla va fer una passada en profunditat i Imaz va obligar a García a treure una mà salvadora que va enviar el seu xut a córner. En l'acció del servei de cantonada, Miramón va penjar al cor de l'àrea visitant i Biel Medina va rematar per sobre del travesser. 

A partir d'aquí, la intensitat del partit va baixar i cap dels dos conjunts va crear més ocasions clares abans d'anar-se’n al descans, encara que el Jaén va deixar veure alguna pinzellada del seu joc d’associació. 

A la represa, el Jaén va sortir molt millor. Al minut 47, Mario Martos va fallar una gran ocasió a passada de Fran Machado. Poc després, un servei de cantonada va trobar al cap de Servando, però la pilota va marxar massa creuada. A poc a poc, el Jaén es va anar semblant més a l’equip que ha estat campió del Grup IV de Segona Divisió B. 

Al minut 58, Milla va robar una pilota i va rematar des de molt lluny veient que García estava mal posicionat. El porter visitant va haver d'estirar-se per aturar el dur tret del lleidatà i, en el rebuig, Mata va estar a punt de marcar el segon. Al minut 69, Mario Fuentes es va haver de retirar de l'eix de la defensa local per lesió i en el seu lloc va entrar Miki Massana. Molo va ocupar el lloc del madrileny, però la seguretat defensiva dels lleidatans va baixar uns punts. 

Al minut 87, l'empeny del Jaén va trobar recompensa. Un centre des de la dreta va ser rematat amb el cap per Quesada i va impactar a les mans de Biel Medina, deixant la pilota morta dins de l'àrea perquè Migue Montes afusellés a Pau Torres (1-1). Abans d’arribar al final del partit, el Lleida va disposar d'un llançament dins de l'àrea per cessió d'un defensa del Jaén al seu porter. Asier va ser l'encarregat d'executar el lliure indirecte però va errar el llançament. Més clara va ser l'ocasió de la qual van disposar els andalusos. La pilota va arribar molt clara a Fran Machado, però el visitant va enviar l'esfèric per sobre de la porteria de Pau Torres. 

Aquest empat beneficia clarament al Jaén. Amb el gol marcat fora de casa agafa un avantatge que obliga al Lleida a marcar a l'estadi de La Victoria. Els de Seligrat hauran d'anar el proper diumenge a pel triomf si volen passar l'eliminatòria. Un empat a més de dos gols també beneficiaria als lleidatans. 

Fitxa tècnica 

Lleida Esportiu (1): Pau Torres; Carlos Barreda, Mario Fuente (Miki Massanda, min. 69), Biel Medina, Álex Cacho; Molo, Pau Bosch, Pere Milla (Asier Eizaguirre, min. 62), Jesús Imaz, Jorge Miramón i Jaime Mata (Miguel Torres, min. 84). 

Real Jaén CF (1): Toni García; Raúl Gaitán, Nino, Servando, Nando; Juanma Espinosa, Óscar Quesada, Mario Martos (Dani Torres, min. 87), Israel Jerez (Santi Villa, min. 61), Adrián (Migue Montes, min 59) i Fran Machado. 

MARCADOR: 1-0, minut 21, Mata; 1-1, minut 87, Montes. 

ÀRBITRE: Santiago Varón Aceitón (Col•legi balear). Va treure targeta groga als locals Mata (min. 52), Medina (min. 81) i Massana (min. 86) i als visitants Jerez (min. 35), Quesada (min. 48) i Machado (min. 64). 

INCIDÈNCIES: Partit corresponent a l’anada de la segona eliminatòria del play-off d’ascens a Segona A disputat al Camp d’Esports davant de 10.896 espectadors.

Avui fa vint anys que el Lleida va pujar a Primera Divisió per últim cop.  Tot i que el pas del Lleida per Primera Divisió va ser fugaç, la temporada es manté a la memòria de molts lleidatans gràcies a les victòries sobre el Barça i el Madrid. 

Ja fa vint anys que el Lleida, llavors Unió Esportiva, va pujar a Primera Divisió per última vegada. Els blaus ja havien estat a la categoria d’Honor del futbol espanyol el 1951, però, la victòria del Lleida al Camp Nou davant el Dream Team i al Camp d’Esports davant el Reial Madrid la temporada 1993 – 1994 han deixat imatges per a la història del futbol de la ciutat i han fet que aquesta temporada sigui un dels mites del futbol lleidatà. Qui no ha vist a Jaime Quesada foradant la porteria del Camp Nou? I a Benito Floro, llavors l’entrenador del Madrid, esbroncant els seus jugadors per perdre amb el Lleida? 

Tot va començar la temporada 1988 – 1989, en el segon any de presidència de Mario Duran, quan va arribar un nou entrenador que canviaria la història de la Unió Esportiva Lleida. Aquest era José Manuel Esnal, Mané. Aquella temporada, l’entrenador basc va prendre el comandament d’un equip que, sota la gestió de Koldo Aguirre, estava a punt de baixar a Segona Divisió B. Mané no ho va poder evitar, però, tot i això, Mario Duran va seguir cofiant en ell i al cap de tres temporades, va duur els blaus a la Primera Divisió. 

Fins i tot, podria haver-ho fet abans. La temporada 1991 – 1992 el Lleida va estar a un pas d’entrar a la promoció d’ascens a Primera Divisió. Però no va ser fins la següent temporada, que ell Lleida ho va aconseguir amb unes dades que passarien a la història del club. Els de la Terra Ferma van ser els campions absoluts de la categoria de plata, quedant cinc punts per sobre del Valladolid, amb 56 gols a favor i 20 en contra en 38 partits. 

Des d’un bon principi, els resultats somreien els blaus, que van estar imbatuts durant les 15 primeres jornades. Ratxa interrompuda per una derrota a Sabadell marcada per l’actuació del col·legiat, que va expulsar Ravnic, Virgilio, Bernal i Mané, a més a més de xiular un penalt en contra del Lleida. 

Tot i això, la patacada contra el conjunt arlequinat no va suposar res greu. Els de Mané van encadenar dues victòries i van tornar a catapultar-se cap a la part més alta de la classificació, perdent només tres encontres més. 

Va ser a falta de tres jornades quan els blaus van tenir l’oportunitat d’obtenir els tres punts màgics. Els tres punts que col·locarien la Unió Esportiva Lleida entre els grans, 43 anys després de la primera i única vegada que això havia succeït. I així va ser. 

9000 persones van atapeir el Camp d’Esports deixant 9 milions de pessetes de recaudació i dos gols de Sigüenza i un de Javi Gracia van posar el marcador a favor del Lleida, 3-0, cap al minut 55 de partit. 

En acabar el partit, els aficionats van envair el terreny de joc per celebrar la gesta del seu equip. Als vestidors, els jugadors, l’entrenador i fins i tot el president van substituir les dutxes d’aigua per les de cava i, seguidament, un bus articulat va conduir els jugadors per la ciutat de Lleida fins l’Ajuntament per brindar el triomf a la ciutat. Allà, els jugadors van tenir cadascú el seu torn de paraula, però el que més es recorda és el de Miguel Rubio, qui va augurar que el Lleida guanyaria el Barça i el Madrid a Primera Divisió. I no es va equivocar. 

A la divisió d’honor del futbol espanyol, els lleidatans no ho van tenir tant fàcil com a la Segona Divisió. Els blaus no van acabar d’entendre’s amb el Barça durant l’estiu i les cessions que havien pactat amb el conjunt blaugrana per tal de reforçar el seu planter no es van duur a terme. Mané es trobava amb un conjunt reduït i sense cap reforç. En aquest moment, la directiva va intentar solventar la situació amb fitxatges com el de Soren Andersen, pel qui es van pagar vora 40 milions de pessetes. 

I la inexperiència del grup a Primera Divisió, de l’entrenador, i la manca de reforços es van haver de pagar car. La Unió Esportiva Lleida no va aconseguir guanyar fins la jornada 9, al camp de la Reial Societat. Va acabar la lliga amb 29 gols a favor i 48 en contra, en 38 partits jugats. Set victòries, 13 empats i 18 derrotes. Només a tres punts de la promoció per la permanència. Però, ni les victòries davant el Valladolid i el Rayo, rivals directes, van aconseguir que el Lleida mantingués la categoria. A més a més, la penúltima jornada de la lliga, davant l’Atlètic de Madrid, els blaus van patir un arbitratge que els jugadors recorden com bastant rigorós i que el propi, llavors president de l’Atlètic, Jesús Gil, va admetre. 

Tot i això, la temporada serà recordada per la victòria del Lleida al Camp Nou davant el Dream Team de Koeman, Laudrup, Romàrio i Salinas, entrenats per Cruyff, gràcies a un gol de Jaime Quesada que, al minut 87, va foradar la porteria de Busquets, que aquell dia va sortir en el lloc de Zubizarreta, donat que el Barça devia pensar que seria un partit fàcil. També serà recordada per la victòria davant el Madrid al Camp d’Esports amb gols de Soren Andersen, Parés i un de Hierro, pels madrilenys. En aquell partit, Benito Floro va ser destituït arran d’una gravació que es va fer als vestidors del propi entrenador esbroncant els seus jugadors per perdre davant el Lleida. 

Tot i tornar a Segona Divisió, la presidència de la Unió Esportiva Lleida va apostar per l’ascens i va accedir a la promoció per tornar a Primera Divisió. Malauradament, els blaus es van quedar a només un gol de tornar-hi en empatar 2-2 al Camp d’Esports i en perdre 3-2 al camp del Sporting.

L’entrenador del Lleida Esportiu va explicar que “la plantilla reflexa el que vol el club i la ciutat de Lleida, volen futbol d’una altra categoria”. El valencià també va parlar del respecte entre aficions 

El director tècnic del Lleida Esportiu, Jordi Esteve, acompanyat pel tècnic del primer equip, Toni Seligrat, van valorar ahir positivament l’aparellament que ha decretat el sorteig celebrat a Madrid contra el Real Jaén. L’entitat creu que geogràficament és una eliminatòria pesada, sobretot per als aficionats que vulgui anar a la localitat andalusa, però futbolísticament, per equip, estadi, gespa, és la millor que podia tocar per aquesta segona ronda de play-off d’ascens a Segona Divisió A. 

Jordi Esteve va explicar que “l’eliminatòria es decidirà per petits detalls igual que en el partit contra el Leganés”. Respecte al rival, el director esportiu blau, va assegurar que “l’he vist un cop. És un equip veterà, amb jugadors d’una mitjana d’edat de 27 anys, experimentats i que només han encaixat 24 gols en contra. El seu equip és sòlid i ofensivament fan mal”. A més, Esteve va admetre que “volem treure un bon resultat aquí per anar allí amb més tranquil·litat. El Lleida té possibilitats de passar, és cert”. 

Per la seva banda, Toni Seligrat va coincidir amb Esteve i va admetre que “tenim un domini ampli de l’Hospitalet i mínim del Jaén a dia d’avui. Demà i demà passat ja en sabrem més coses, gairebé igual que el seu entrenador”. El valencià va ressaltar la fortalesa del Jaén que ha acabat primer en la classificació del seu grup amb “70 punts i un total de 44 gols a favor i 24 en contra. A casa és fort ja que només ha perdut 1 partit i 7 fora”. 

A més, el tècnic dels blaus va afegir que “fora de casa ha fet 12 gols en 19 partits. És molt difícil fer-li gols però també és difícil que ens facin gol a nosaltres. Cada cop som més difícils de batre i, en una competició així, l’equip que no perd té més opcions”. 

El tècnic valencià va admetre que ara “la plantilla reflexa el que vol el club i la ciutat de Lleida, volen futbol d’una altra categoria i els jugadors estan compromesos. Ens falta experiència però la compensem amb l’ambició que té l’equip, el club i la ciutat”.

Respecte a l’arbitratge Seligrat va assegurar que “esperem que sigui just o s’equivoqui poc amb els dos equips”. El tècnic també va fer referència a l’afició que espera que “vinguin en nombre important aquest diumenge i que vinguin amb actitud respectuosa però animant a l’equip ja que el futbol no deixa de ser un esport”. L’entrenador va afegir que “si tu aquí dius puta España, saps que allà et diran puta Catalunya. Nosaltres partim amb desavantatge, ja que la volta sempre és fora. Tenim que ficar tots de la nostra part i demostrar que Catalunya i, concretament, la ciutat de Lleida és educada”, va finalitzar dient Seligrat.

Butarque quedarà sempre a la memòria dels quasi 300 lleidatans que van acompanyar ahir al Lleida Esportiu a la ciutat madrilenya. El Lleida es va classificar per la següent eliminatòria del Playoff "in extremis" en un partit atractiu quant a l'ambient, no tant, pel joc.

Des del minut u, els dos conjunts van sortir a tantejar-se. Bona disposició defensiva del Lleida, que va saber aturar les primeres empentes dels madrilenys i poques ocasions de perill en amdós bàndols. Fins al minut 19 cap dels dos equips va arribar a porta. Dioni rematava a la mitja volta i Pau Torres aturava en dos temps. Posteriorment, Fer Ruíz rematava de cap a la portería de Pau Torres, sense èxit. La resposta del Lleida arribava al minut 27, amb una bona jugada individual de Jesús Imaz que rematava desviat. Poc després, Carlos Martínez, després de marxar de dos jugadors lleidatans va xutar amb la seva cama esquerra però la pilota va sortir mossegada a les mans de Pau Torres.

La millor ocasió de la primera part la va tenir el Leganés amb el seu davanter, Dioni, que després de controlar en carrera retallava a Biel Medina i rematava i obligava a Pau Torres a realitzar una bona intervenció. A partir d'aquí, el partit es va endurir i els dos conjunts van entrar en disputes i picabaralles constants que van finalitzar a la mitja part amb incidents al túnel de vestidors.

A la represa, el Leganés va sortir més endollat que el Lleida i Fer Ruíz disposava de la primera ocasió.

A la següent jugada, Pau Torres salvava el seu equip enviant una rematada perillosa a còrner. Jaime Mata intentava adelantar el Lleida amb una vaselina que marxava per sobre del travesser de la porteria de Falcón.

Els locals seguien atacant i, un minut 64, una pilota a l'espai deixava sol a Dioni davant de Pau Torres, però, el barceloní va aturar la rematada del davanter pepinero. 

Els lleidatans, en el seu segon intent per certificar l’ascens, van perdre a la pista del CH Sant Esteve de Palautordera. El segon equip de l’entitat sí que va poder celebrar l’ascens contra el Súria 

El CH Pardinyes només necessita un punt per aconseguir tornar a la Lliga Catalana. Això, o que el l’Handbol Sant Vicent, el seu màxim rival per l’ascens, perdi un dels seus dos partits que li resten per finalitzar aquesta lligueta d’ascens. Demà, el conjunt barceloní jugarà un partit aplaçat a la pista del BM La Roca. Una derrota faria que els de Raül Rivas certifiquessin matemàticament el seu ascens sense jugar. En el cas de que el Sant Vicent guanyi, els lleidatans s’ho jugaran tot a una carta al pavelló municipal de Pardinyes davant del campió de la lligueta, el CH Ràpid Cornellà. 

El primer equip del club fa dues jornades que intenta assolir l’ascens matemàtic. El passat dimecres va caure a la pista del BM La Roca (38-35) i el passat dissabte no va poder superar el Sant Esteve de Palautordera. El Pardinyes va sortir fred i va encaixar un parcial de 8-4. Tot i els retocs defensius de l’equip, els lleidatans, poc inspirats en atac, van pagar molt cares les pèrdues de pilota, que es van convertir en contraatacs dels locals. Els dos conjunts van marxar a la mitja part amb un marcador de 16-12. 

A la represa, l’equip groc-i-negre va sortir més endollat i es va col·locar fins a quatre ocasions a un gol d’empatar el matx. Però la falta d’encert i les pèrdues de pilota van provocar que els de Raül Rivas anessin a remolc del seu rival sense ser capaços de capgirar el marcador. Finalment, el Sant Esteve de Palautordera va guanyar per 32-30. 

Per una altra banda, l’Handbol Pardinyes B va aconseguir l’ascens a Segona Catalana en una nova eliminatòria d’infart. Aquest és el segon ascens consecutiu del segon equip de l’entitat. D’aquesta manera, el Pardinyes B tanca una gran temporada on el seu objectiu era consolidar-se a la categoria. Els lleidatans van aconseguir la victòria al pavelló de Pardinyes davant del Súria per 27-25. 

El partit va ser molt igualat i amb diferències mínimes, però en aquest cas sempre favorables al conjunt lleidatà. Així es va arribar als instants finals del partit amb el Pardinyes dos gols per sobre. Aquesta diferencia era suficient per a remuntar el resultat del partit d’anada (30-29)i per tant els lleidatans van aconseguir un nou ascens de categoria.

El conjunt blau va sortir molt motivat a la segona meitat i Imaz i Mata van capgirar el gol inicial del Leganés. El Nuevo Butarque decidirà el futur dels de la Terra Ferma en aquest play-off 

El Lleida Esportiu va superar ahir el primer partit de la promoció d’ascens amb una gran victòria per 2-1 davant del Leganés. Els madrilenys van sortir millor plantats en el terreny de joc i al minut 21, el visitant Fernando Ruíz va enganxar una pilota a la frontal de l'àrea lleidatana i va batre a Pau Torres (0-1). El conjunt dirigit per Toni Seligrat va marxar al descans per darrere en el marcador i desaprofitant bones ocasions de gol. Després de la xerrada al vestuari, els lleidatans van sortir molt endollats i en la primera jugada, Imaz va establir les taules amb un xut potent gairebé sense angle (1-1). Els locals van continuar atacant i Mata va poder rubricar la remuntada amb una rematada de cap a l'àrea petita (2-1). Els madrilenys van atacar als últims minuts, però l'eliminatòria es resoldrà al Nuevo Butarque. 

El partit va començar del costat blau gràcies a un insistent Jesús Imaz. Seves van ser les dues primeres accions del partit. La primera va ser desviada per Vega a córner i, la segona, va ser anul•lada pel linier quan el lleidatà encarava al porter del Leganés, Rubén Falcón. El conjunt pepinero va crear molts dubtes a la defensa lleidatana amb un joc directe buscant a Dioni. El partit, mentre avançava el cronòmetre, es va ser endurint, però la passivitat de l'àrbitre, Luis Miguel Vallejo, va fer que el joc prengués un rumb de caigudes i contactes constants. Al minut 19, una indecisió del Lleida en el centre del camp va acabar amb una pèrdua de pilota i amb una passada en profunditat de Dioni a Óscar Vega, que va ser sorprès per Barreda quan encarava a Pau Torres. 

El perill del Leganés va anar a més i, al minut 21, Fernando Ruíz va recollir una pilota morta dins de l'àrea local per obrir el marcador i embogir al mig miler de madrilenys desplaçats al Camp d’Esports (0-1). La pilota va passar per diferents cames i Pau Torres no va poder reaccionar al dur xut de Ruíz. Posteriorment, el Leganés va poder marcar el segon després d'una bona jugada de Dioni per la banda dreta, però Carlos Martínez va errar la bona passada de la mort de l'ariet dels madrilenys. 

Al minut 34, Imaz va desaprofitar la millor ocasió dels blaus. Falcón van cometre un greu error i van deixar la pilota en els peus del lleidatà, però la seva rematada a porta buida es va perdre per línia de fons. Abans d'arribar al descans, Molo va estar a punt d'empatar la partit, però la pilota no va entrar per poc. Amb unes decisions discutides del col•legiat, el matx va arribar al descans amb el Lleida per sota i amb un públic calent. 

A la represa, passats 23 segons, Jesús Imaz va empatar. El lleidatà va sorprendre a propis i estranys amb un xut que va acabar dins de la porteria defensada per Falcón, quan semblava que la pilota sortiria per línia de fons (1-1). El públic lleidatà va explotar d’alegria i va conduir els de la Terra Ferma fins a la remuntada. Al minut 64, el Lleida va treure una falta en curt cap a Imaz i el lleidatà va posar la pilota dins de l'àrea del Leganés trobant a Molo, que va servir de cap el gol a Mata (2-1). El davanter madrileny va rematar de cap sense oposició en el punt de penal i va avançar al seu equip en l'electrònic. 

Arribant al minut 75 de partit, el Lleida va baixar les seves files i el Leganés va intentar buscar l'empat. A falta de 10 minuts per arribar al final, els madrilenys van gaudir de la millor jugada de perill del segon temps. Un centre des de la dreta va trobar el cap de Fernando Ruíz, però Pau Torres, anticipant-se al bot de la pilota, va treure una mà per desviar. Finalment, el resultat no es va moure més i el Lleida va poder aguantar el marcador favorable. 

Resultat molt igualat. El gol que va aconseguir el Leganés els hi dóna ales per afrontar el partit de tornada amb garanties. L'estadi de Butarque decidirà qui passa l'eliminatòria. El partit es disputarà diumenge que ve a partir dels 19:00 hores. El Camp d’Esports, com deien les previsions, va registrar un rècord d’assistència, amb 9.166 persones segons dades del club, que feia molt temps que no s’assolia.

FITXA TÈCNICA 

LLEIDA ESPORTIU (2): Pau Torres; Carlos Barreda, Mario Fuente, Biel Medina, Álex Cacho; Molo (Miki Massana, min. 85), Pau Bosch, Pere Milla (Xisco, min. 57), Jesús Imaz, Jorge Miramón (Asier Eizaguirre, min. 83) i Jaime Mata. 

CD LEGANÉS (1): Falcón; Carlos De La Vega, Corona, Víctor Gómez, Dani Gómez; Valleros, Aicart; Óscar Vega (Roberto Batres, min. 75), Carlos Martínez (Álex Bernal, min. 70), Fernando Ruíz i Dioni. 

MARCADOR: 0-1, minut 21, Ruíz; 1-1, minut 46, Imaz; 2-1, Mata, minut 64. 

ÀRBITRE: Luis Miguel Vallejo Aznar (Col•legi Aragonès). Va amonestar amb targeta groga als locals Medina (min. 75) i Mata (min. 87) i als visitants Víctor Gómez (min. 60) i Óscar Vega (min. 63). 

INCIDÈNCIES: Partit corresponent a l’anada de la primera eliminatòria del play-off d’ascens de Segona Divisió B al Camp d’Esports de Lleida davant d’uns 9.100 aficionats.